Què és la gespa artificial amb base amortidora
És una gespa sintètica col·locada sobre una capa elàstica que absorbeix les caigudes. La base pot ser una planxa o un granulat, i la gespa és només la capa de acabat.
Per això no n’hi ha prou amb estendre gespa: el que dona la seguretat és el conjunt de les capes, no el fil verd.
No tots els parcs han de ser vermells i blaus. Hi ha espais on es busca un acabat més semblant al jardí, sobretot en patis grans, en zones d’ombra o en entorns on el cautxú quedaria massa dur a la vista.
En aquests casos, la gespa artificial amb base amortidora permet mantenir l’aspecte de verd sense renunciar a la funció del paviment. Ara bé, el resultat depèn de com es construeixin les capes.
Com es construeix
- Preparació d’una base ferma i amb pendent cap al desguàs.
- Col·locació de la capa amortidora, amb el gruix que indiqui el projecte.
- Estesa d’un geotèxtil, si el sistema ho requereix.
- Col·locació de la gespa, amb les juntes encintades i fixades.
- Farcit amb sorra o granulat, segons el model de gespa.
- Raspallat i repàs de vores, retalls i trobades amb els equipaments.
Cada capa té la seva funció. Si se’n salta una, el conjunt pot semblar correcte el primer dia i fallar quan arriba la primera temporada de pluges.
Gruix i alçada de caiguda
El gruix de la base amortidora es determina a partir de l’alçada de caiguda dels equipaments i del que indiqui el projecte. La gespa, en canvi, té un gruix més o menys estàndard i no substitueix aquesta funció.
Per això, en un mateix espai poden conviure zones amb base reforçada sota els jocs i zones amb base simple als camins i a les àrees de descans.
On encaixa bé
- Zones de joc amb un acabat més natural.
- Patis escolars grans i jardins d’infància.
- Àrees d’ombra i racons de descans dins del parc.
- Comunitats que volen un espai verd sense regar-lo.
- Terrasses i porxos amb gespa decorativa.
En canvi, no és la millor opció per a camins de pas intens, per a zones on es fan servir bicicletes o patinets, ni per a llocs on es tira cendra o brasa.
Drenatge i clima
A Girona, les pluges de tardor i les calorades d’estiu són les dues proves de foc. Per això el pendent i el desguàs es calculen abans de col·locar res, i es deixen sortides d’aigua on toca.
També convé pensar en l’ombra: com qualsevol superfície sintètica, la gespa s’escalfa al sol i pot cremar el peu descalç. Col·locar-hi arbres o tendals a prop ajuda a fer-la servir més mesos.
Manteniment
No cal regar-la, però sí treure fulles i branques, raspallar el farcit de tant en tant i revisar les juntes. A l’estiu, una passada d’aigua fresca baixa la temperatura superficial.
Si una zona es desenganxa o s’obre, es pot reparar sense canviar tota la superfície. Ho expliquem a la pàgina de manteniment de parcs infantils i zones de joc.
Gespa o cautxú?
La gespa dona un aspecte més natural i agrada en patis grans; el cautxú és més pràctic en zones de pas, accessos i àrees on es neteja amb màquina. Sovint el millor resultat és combinar-los.
Ho comparem a les pàgines del paviment continu de cautxú i de les llosetes de cautxú, i també a la guia per triar paviment per a un parc infantil.
Aquesta pàgina forma part de la guia de zones de joc i parcs infantils a Girona. Si el projecte és un centre educatiu, mira els paviments per a patis escolars.
Preguntes freqüents sobre la gespa artificial amb base amortidora
La gespa sola ja protegeix de les caigudes?
No. La gespa és la capa d’acabat; el que absorbeix l’impacte és la base amortidora que hi ha a sota. Sense aquesta capa, el conjunt no compleix la funció que li demana el projecte.
Es pot col·locar sobre un paviment existent?
De vegades sí, si el paviment està ferm i permet fixar-hi les capes. Cal revisar l’estat i el drenatge abans de decidir-ho.
S’escalfa molt a l’estiu?
Com tota superfície sintètica, s’escalfa al sol. Per això convé preveure ombra a prop i, si cal, refrescar-la amb aigua en les hores de més calor.
Cal regar-la o tallar-la?
No cal regar-la ni tallar-la. La feina és treure fulles, raspallar el farcit i revisar les juntes i les fixacions.
S’hi poden fer jocs pintats?
El marcatge es pot integrar amb peces de diferents colors o amb elements específics per a gespa. No es pinta com sobre un paviment dur.
Què passa si no drena bé?
Que l’aigua s’acumula sota la gespa, apareixen bonys i el material es fa malbé abans d’hora. El drenatge és la primera cosa que cal resoldre.
Es pot reparar una zona concreta?
Sí. Es retira el tram afectat, es revisa la base i es torna a col·locar gespa nova, encintant les juntes amb la resta.
Quant dura?
Depèn de la qualitat del material, de l’ús i del manteniment. Amb neteja regular i revisions, es manté bé durant anys, tot i que el farcit i les juntes poden necessitar repassos.
